Un Club amb història

 

Els representants del Cabrils, i tots els que integren el Club: jugadors, entrenadors, pares, mares i tot el personal que hi treballa, ens agrada pensar que el Club Esportiu Cabrils és un club diferent. Aquesta diferència ve donada  pel fet que, a més de bons esportistes, treballem per formar bones persones, fomentant valors com l’amistat, la solidaritat, la companyonia,  la integració i el respecte. Sabem que no som un Club a l’ús, no volem galàctics, no donem preeminència a jugar sigui com sigui en divisions d’honor, no anem a la recerca d’estrelles d’altres clubs de les rodalies. Volem nens i joves que estimin el futbol i que estimin al seu poble, jovent que aprengui a jugar i gaudir d’aquest esport que a tants ens entusiasma.

Aquesta filosofia és la que ha regit al Club des dels seus inicis, fa ja 41 anys. Cal recordar tots aquells que han format part d’aquest Club i que han fet possible els seus assoliments i el seu creixement fins arribar on estem ara. Persones que amb el seu suport, aportació d'idees i el seu treball desinteressat han fet créixer l’entitat. De menció obligada és en Miquel Abril, el primer alcalde que va mostrar la seva sensibilitat per tenir un equip de futbol a, i, de  Cabrils, cap a finals dels anys ’60, i als germans Carles –Tolrà que varen cedir els terrenys per a començar a construir el camp on està actualment. En tot el procés de construcció d’aquest camp hi apareixen noms per tots coneguts com Suari, Baylach, Llongueras, Godàs, Dorca, Lloveras.... veïns que, desinteressadament, d’una manera o altra, van fer possible la realitat d’un somni. Record especial mereix el Maño que ja en aquells primers moments del Club va ser-hi treballant de paleta.

 En la història d’aquest modest Club també un record a la feina feta pel seu primer president, el Sr. Doroteo Esteban, així com a la de tots els seus successors, en Sebastià Chamarro, en Joan Suari, en Joan Llauró, en Jordi Gracia, i l’actual, Lluís Díaz. Es la feina de tots ells, juntament amb la gent que els ha acompanyat, la que ha fet possible el continuat creixement del C.E.Cabrils.

Menció especial cal fer a la Societat La Concòrdia, ja que va ser aquesta popular Societat la que, a principis dels ’70, quan arrencava la història del Club com a tal, i aquest encara no tenia ni local, ni pràcticament instal·lacions, va donar-li aixopluc, cedint les seves instal·lacions com a local social i obrint el teatre per celebrar les seves primeres reunions i assemblees.

Aquesta és la petita història d’un Club de poble i que se sent del poble . Un Club que es sent molt orgullós dels èxits esportius dels seus equips, de fet, competir vol dir lluitar pel triomf, però se sent molt més orgullós dels avenços de cada un dels jugadors cada temporada. El C.E.Cabrils sempre ha format  en valors, es vol que els jugadors creixin amb pautes de respecte, respecte pels adversaris, tant quan es guanyi com quan es perdi, respecte per les regles del joc, el joc net és l’eix  pels bons esportistes i respecte  per els decisions arbitrals.

El més important és jugar i jugar bé, aprendre i defensar els colors, la qual cosa no vol dir no voler guanyar, Tant important és aprendre a perdre com aprendre a guanyar.